Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teníem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.
Les festes d’un poble on vam arribar,
un sopar a la fresca amb un got a la mà,
els nervis a la panxa abans de començar.
Les primeres cançons, les primeres emocions,
unes guitarres velles, banderes als balcons,
la innocencia a la cara, els somnis als pulmons.
Ballar entre la gent, llançar un crit al vent,
saltar de l’escenari, tocar amb els dits el cel
sentir-nos com un núvol dins un mar d’estels
Si tanque els ulls ( x2)
Si tanque els ulls ( x2)
Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teníem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.
Les festes d’un poble on vam arribar,
un sopar a la fresca amb un got a la mà,
els nervis a la panxa abans de començar.
Les primeres cançons, les primeres emocions,
unes guitarres velles, banderes als balcons,
la innocencia a la cara, els somnis als pulmons.
Ballar entre la gent, llançar un crit al vent,
saltar de l’escenari, tocar amb els dits el cel
sentir-nos com un núvol dins un mar d’estels.
Si tanque els ulls recorde tot el què he estimat
i escolte com el cor em torna a bategar.
L’alegria senzilla i l’emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar
Si tanque els ulls (x2)
Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teiem res,
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.
El soroll de la festa retronant-me al cor
baixant amb les comparses pel carrer major
les vergonyes perdudes entre els carrerons.
Uns llençols suats davant d’algun portal,
el sabor a mistela, els meus llavis cremant,
tot de robes trencades entre quatre mars.
Unes escales fosques d’un pis que es van deixar
mirar per la finestra i veure despertar
un país de cases blanques arrasant la mar.
Si tanque els ulls recorde tot el què he estimat
i escolte com el cor em torna a bategar.
L’alegria senzilla i l’emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar
Si tanque els ulls (x2).
He triat aquesta cançó perquè es casi l’única cançó en valencià que m'agrada i que no te polèmica entre mig.
Es una cançó que per a mi hem demostra com aquest grup igual va començar a tocar, no crec que fora així però quan la primera volta que la vaig sentir hem va demostrar aixo, per el contingut que te la lletra. Triada per Alba Todolí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada