"He escollit aquesta cançó perquè m’agrada molt. És una altra forma d’ escoltar música, normalment la música és més coneguda en castellà, d’aquesta manera us ensenye que també hi ha grups en valencià que tenen unes cançons molt bones. Aquesta és una de tantes"
Cinc de la matinada
noesperava que acabarem
pelscarrers de ciutatvella
tudavant i jodarrere.
Valènciabanyada,
Valènciabanyada.
Pel carrer de cavallers
dalt de una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l'esquena.
Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.
T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim
Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música mètrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veins del cabanyal
i les veines de portades
de la banda l'espurna
l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una Val÷encia on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Murs de la metropoli són de carbó
Les línies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li es igual per on sorti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
pero cadascu amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents desde Sants fins a València
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
No hi ha tanta diferència
La ciutat té barrots de ferro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada